Cosmovisió Maia

 

 

La Cosmovisió Maia està reconeguda dins l’Acord sobre identitat dels pobles indígenas (firmat el 31 de març del 1995 a Mèxic, D.F.), aquest acord va ser el cinquè dels dotze acords de pau subscrits pel Govern de la República de Guatemala i la Unitat Revolucionaria Nacional Guatemalenca (URNG) per arribar a solucions pacifiques als principals problemes que van generar conflicte armat intern.

 

Dins aquest acord es defineix i es reconeix la Cosmovisió Maia basada en una relació harmònica de tots els elements de l’univers en el que l’ésser humà és només un element més, la terra és la mare de la vida i el blat de moro és un signe sagrat, eix de la seva cultura. Aquesta cosmovisió s’ha transmès de generació en generació a través de la producció material i escrita, per mitjà de la tradició oral, en la que la dona a jugat un paper determinant.

 

El terme Cosmovisió Maia, es refereix doncs, a la visió del món segons el poble maia, segons el qual “Tota la naturalesa es troba integrada, ordenada i interrelacionada”. Per a aquest poble tots aquells elements que existeixen a la natura, és a dir, tot el que hi ha en l’univers és animat o té vida. Cada ésser complementa i completa als altres.

 

Fa referencia a un sistema de valors que interpreta i relaciona, el món, la vida, les coses i el temps, es a més a més, la explicació i la forma de dimensionar, l’Univers i la naturalesa. La Cosmovisió, vincula els éssers humans mitjançant, el Cholq’ij (considerat un dels primers calendaris elaborats per les àvies maies, que consta de 260 dies, 9 mesos, el mateix temps de formació d’un nou ésser humà), amb tots els elements que el rodegen, amb les coses visibles i amb les forces que només se senten, és una filosofia de vida que propicia el benestar material però també la plenitud del esperit.

 

El poble Maia, es considera a si mateix com a poble mil·lenari germà de les flors, dels pins, de les aus, dels rèptils i de tota diminuta e immensa flora i fauna que la mare terra ha donat a llum, en la seva milionària existència. Consideren que l’ésser humà ha sorgit gràcies a la pacient, complementari i solidari procés energètic i material del Pare Sol, la Mare Terra, el Pare Aire i la Mare Aigua.

 

Per aquest motiu assumeixen, respecten i són solidaris amb la existència de la diversitat humana, que reflecteixen en la seva cosmovisió i els seus sagrats rituals espirituals.Per aquest motiu, la seva organització social es caracteritza per la comunitarietat, sistema que es sustenta en el principi de reconèixer la Natura i les altres persones en la pròpia vida. Sobre aquesta base, la estructura social es basa en els valors del respecte, la complementarietat i la solidaritat com a realitats quotidianes.

 

El blat de moro, és considerat com a signe sagrat, ja que amb la seva creació, es van assentar les seves comunitats; es va generar ciència, tecnologia, art; es van establir forts llaços de comunió sagrada amb la Mare naturalesa i es van teixir profunds llaços de familiaritat en la societat.

 

Segons  Aj Xol CH’ok (Escriptor maia, lingüista, investigador i escriptor sobre cultura i escriptura maia jeroglífica) els aspectes més significatius de la cosmovisió maia són els següents:

- Tot és sagrat.

- El blat de moro és la base de la vida.

- Tot té Winagil o és Winag, terme que es refereix a la vida, la imatge, el cor i esperit que comparteixen tots els éssers vius de l’univers.

- Tot té vida, és sagrat, i compleix una funció per la qual se li ha donat la existència.

- Tot té Rajawal, mare i pare.

- Tot necessita alimentar-se I sustentar-se.

- Tot és part de cada ésser que existeix.

- Tot té un llenguatge. A cada situació, a cada ésser viu, a cada activitat, a cada instrument se li ha de parlar respectuosament, tot té un discurs.

 

 

“Venimos hace muchísimos años intentando llamar la atención a la humanidad,

de que no es possible la humanidad si no tenemos una nueva relación con la madre naturaleza.”

Rigoberta Menchú