A Guatemala hi ha violencia masclista
La violència masclista no està només a la llar, no és un assumpte privat, és per això que no passa desapercebuda a la nostra mirada i si ho fa és perquè nosaltres tanquem els ulls. A Guatemala dos dones són assassinades cada dia, segons dades de la ONU i podríem seguir amb moltes més dades que evidencien que a Guatemala la violència masclistes està, des de fa dècades, cronificada.
En motiu de la diada en contra la violència masclista us volem fer arribar l’experiència i el treball que porten a terme les dones de Conavigua, la Coordinadora Nacional de Viudas de Guatemala, una de les diverses organitzacions que en el país treballen a favor de les dones i en contra de les violències.
Durant el conflicte armat les dones indígenes van organitzar-se en contra de la violència que estaven patint per part de l’Estat Militar. Les primeres en constituir-se van ser aquelles que havien quedat viudes o havien perdut algun membre de la seva família, així doncs, l’any 1988 naixia la primera organització de dones mayes, Conavigua.
Al principi, una de les tasques principals de l’organització era visibilitzat la situació de les dones durant el conflicte, però de seguida van ser elles també les que van col·laborar en molts dels treballs d’exhumació dels cementiris clandestins, que es duien a terme des de la pròpia societat civil. Així doncs, Conavigua va lluitar, i lluita actualment, per a la desmilitarització del país. Amb l’arribada dels acords de pau l’any 1996, l’organització no va cedir en la seva activitat, mes aviat al contrari, actualment l’organització no només treballa per les dones viudes sinó que treballa per a la defensa dels drets humans.
“Conavigua trabaja para la defensa de los derechos humanos, por el derecho a la vida, a la libre expresión, a la participación. Este es el objectivo principal. Es precisamente la violación de los derechos humanos lo que sucedió cuando miles y miles de persona fueron masacrados y desaparecidos durante el conflicto armado. A raíz de todo esto pensamos que era importante luchar y trabajar por los derechos humanos.”
Sense perdre la perspectiva feminista, característica inherent de l’organització. Un dels seus eixos principals és doncs l’apoderament femení i una de les eines per aconseguir-ho és la formació de les pròpies dones.
“Trabajamos en la formación de las mujeres, porque creemos que este es un derecho de ellas. En el momento inicial de conformar la organización, la formación era un elemento fundamental en esa estructura. Otra cosa que trabajamos es la lucha política, en contra de la injusticia i la impunidad.”
Una de les tasques que està desenvolupant actualment l’organització és la recerca per a la millora de la situació de les dones indígenes i les seves famílies, especialment en els àmbits de l’autogestió i la sobirania alimentaria. Així doncs, s’estan desenvolupant projectes d’horts ecològics en 10 dels 22 departaments de Guatemala.
L’objectiu principal d’aquest projecte és la facilitació de recursos, tant en formació com en acompanyament, per a que les dones siguin les qui gestionen les seves pròpies hortalisses sense dependre de la gran industria alimentaria, sinó a partir de la recuperació de llavors autòctones. Aquest projecte ofereix també a les dones un paper cabdal en el proveïment bàsic de les unitats familiars.
Guatemala és un país on la violència masclista haurà de ser un assumpte d’Estat, és a dir, hauria d’estar a l’agenda política del govern però la realitat és que no és així. Gràcies al treball de Conavigua i d’altres organització les dones a Guatemala poden reunir-se, organitzar-se, formar-se, col·lectivitzar, és a dir, encapçalar la lluita per la dignitat.
Aquest article ha estat escrit gràcies a l’entrevista realitzada a Lucia Quilash, membre de Conavigua, el passat 9 d’agost del 2016, Dia internacional dels Pobles Indígenes.
Redacció: Núria Rams
