Guatemala o Iximulew?
Guatemala: nom donat pels soldats Tlaxcaltecas que acompanyaven al conquistador Pedro Alvarado al 1523.
Iximulew: nom donat pel poble Maya, significa Terra de Blat de moro.
Al 1995 es va firmar l’Acord sobre identitat i drets del pobles indígenes, reconeguts a Guatemala: Maya, Garífuna i Xinka. En aquest s’afirma que tant en el passat com en present la població indígena ha estat sotmesa a discriminació, explotació i injustícia pel seu origen, cultura i llengua.
A més, l’acord demanava la resolució d’aquest fenomen per tal de que la societat de Guatemala pugues desenvolupar en tota la seva magnitud les seves potencialitats econòmiques, polítiques, social i culturals. Però de quina de les societats, cultures, polítiques i economia presents al país estem parlant?
La perspectiva rebel·lada en el discurs és òbviament la dominant hegemònica. Ja que des de l’any 1995 fins l’actualitat les línies escrites sobre el pluriculturalisme estatal continuen sent paper mullat.
Així doncs, de quina manera continua funcionant la maquinaria racista vers els Pobles d’Iximulew?
Actualment a Guatemala més de la meitat de la població és indígena, alhora els Departaments amb major densitat de població indígena són també els que registren la major part de la pobresa. Així doncs, la pobresa es troba en les àrees habitades per les comunitats Maya, Garífuna i Xinka i són àrees rurals.
Algunes de les comunitats conserven les terres ancestrals, és a dir, els territoris declarats històricament propietat comunal dels pobles originaris. D’altres lluiten per mantenir-les ja que en moltes ocasions, són expropiades per a instal·lar indústries extractives (mineres, hidroelèctriques i cultius intensius entre d’altres).
Aquestes industries, generalment de capital estranger, actuen al llarg de tot el territori sota les lògiques pròpies del capitalisme salvatge amb dures conseqüències sobre la població indígena i el medi ambient, i amb total permissibilitat i impugnacions molt laxes per part de govern de la República. Val a dir, que sobre aquestes qüestions existeixen col·lectius autòctons en defensa dels interessos de les comunitats indígenes i el medi ambient, com per exemple Madre Selva.
Ser de les àrees rurals i a més ser indígena suposa ser també una persona analfabeta. Els índex d’escolarització d’aquesta població estan per sota de la mitjana nacional.
A més, la llengua oficial és l’espanyol; és la que s’ensenya a les escoles, consta als documents administratius i és l’idioma d’ús a les institucions governamentals (tribunals de justícia, municipalitats, ministeris, etc.), així doncs la població indígena queda exclosa de la participació en qualsevol àmbit públic/polític controlat pel poder.
De la mateixa manera durant dia a dia, qualsevol servei o bé de consum es distribueix en llengua espanyola així doncs aquests són inintel·ligibles per a la població no castellanoparlant i l’analfabeta, les quals queden marginades de la majoria de les activitats bàsiques en l’esfera pública.
En el cas de les dones indígenes les desigualtats ètniques s’entrelliguen també amb les desigualtats de gènere. Segons Lorena Carrillo en el seu estudi Luchas de las guatemaltecas del siglo XX. Mirada al trabajo y la participación política de las mujeres (2004); a partir de la reforma agrària de 1954 fins la meitat de la dècada dels 60, es va excloure a les dones de ser beneficiaries de les polítiques de desenvolupament agrari. Cal dir també, que aquestes polítiques agràries tenien entre els seus objectius potenciar els cultius d’exportació, és a dir, afavorir la pràctica intensiva per sobre dels cultius de subsistència propis de la població indígena.
Aquestes qüestions són les que permeten veure que la realitat actual de les comunitats indígenes a Guatemala continua regint-se per paràmetres racistes en un Estat autoproclamat multi-ètnic, pluricultural i multilingüe.
Així doncs en l’etapa actual el teixit organitzat des de i en favor dels pobles indígenes continua treballant per a la construcció real d’un Estat Pluricultural. L’any 2016, en el marc de la Jornada Internacional dels Pobles Indígenes, 9 d’agost, es va celebrar a la Ciutat de Guatemala el Diàleg entre l’Estat i els Pobles Indígenes, en el que es va presentar el pla de Demandes i Propostes polítiques dels Pobles Indígenes de Iximulew, als tres representants dels poders de l’Estat Guatemalenc: Jimmy Morales, president de la República de Guatemala; Rodolfo Rojas, president de la Cort Suprema de Justícia y Mario Taracena, president del Congres.
Aquest esdeveniment és la primera aproximació per part dels Pobles Indígenes cap a un diàleg horitzontal entre les autoritats ancestrals indígenes y les autoritats estatals. Així mateix, en aquest els i les líders de les comunitats Maya, Xinka i Garifuna van presentar les seves demandes i propostes polítiques per a la construcció d’un sistema polític basat en el Bon Viure i la fundació d’un Estat Plurinacional.
“Las formas de construir las relaciones sociales, culturales y políticas en Guatemala están cambiando porque las demandas ciudadanas y las propuestas históricas que hemos manifestado los Pueblos Indígenas, se están presentando frente a un Estado que sigue siendo mononacional, monocultural, monolingüe, corrupto, racista, y que está dirigido por los pequeños grupos de elites tradicionales y emergentes, en alianza con militares y las estructuras de crimen organizado.” (Demandas y Propuestas Políticas de los Pueblos Indígenas de Iximulew, 2016: 5)
Redacció: Núria Rams
Fotografia: Milpa del Caserío de Campo libre, Coatepeque (Quetzaltenango – Guatemala), feta per Laura Vicens i Eva Galan
